Ens llevem, anem a la feina, dinem, tornem a la feina, anem a comprar, fem cursets, mimem a la nostra família, sopem, i finalment arriba un dels moments lúdics del dia. És el moment d'asseure's al sofà i adormir-nos tot mirant la televisió, però el nostre desig no es pot fer realitat. El motiu doncs perquè fan poca cosa d'interès. Bé la veritat és que dir que no fan res de bo seria una mentida. Però que com més va menys interès educatiu tenen, i això no és cap mentida. Amb tants personatges del cor que se'ns presenten com a especialistes en política i societat, els nostres alumnes poden perdre el punt de vista crític. Fins i tot certs programes d'entreteniment del cor imiten la formula de programes de contingut. Vaja, que aquell moment idíl.lic del dia s'acaba convertint en un moment d'irritació educativa. No és que no ensenyin res, sinó desensenyen i això ja comença a ser un problema. No hi ha cap medicament per curar aquesta irritació, tant sols una petita prevenció per no sortir-ne malparats, veure la televisió amb els nostres petits futurs crítics.
Ara bé, dir que tot el que fan a la graella no és d'interès educatiu és mentida. Sort en tenim d'aquells espais que estan pensats des del punt de vista educatiu i que adopten formats de reportatges o de noticiaris.
Tot això només ens porta a pensar que la feina ben feta té un preu. El preu d'invertir en educació. Una inversió que no pot estar en crisis.
Ara bé, dir que tot el que fan a la graella no és d'interès educatiu és mentida. Sort en tenim d'aquells espais que estan pensats des del punt de vista educatiu i que adopten formats de reportatges o de noticiaris.
Tot això només ens porta a pensar que la feina ben feta té un preu. El preu d'invertir en educació. Una inversió que no pot estar en crisis.
